DJI Air 3S

Dues focals, i un llindar traspassat

L'Air 3S porta dos sensors: un gran angular i un teleobjectiu. Això el distingeix dels Mini i permet canviar d'enquadrament sense moure l'aparell, és a dir sense acostar-se al que filmeu.

Però supera els 250 grams, i només aquest fet canvia tot el marc normatiu.

Què imposa la normativa per a aquest model

És la diferència més costosa entre aquest aparell i un Mini: cal una formació, mentre que sota els 250 grams no en cal cap. L'A1/A3 es fa en línia, però no és facultativa.

El sobrevol de persones està a més més limitat que en A1, i un vol en zona habitada exigeix mantenir distàncies que l'aparell no mesura per vós.

Què fa bé

• Dues focals, cosa que evita acostar-se per enquadrar de prop
• Sensor d'1 polzada a l'objectiu principal
• Detecció d'obstacles amb LiDAR frontal, útil amb poca llum
• Més estable amb vent que un aparell de 249 grams

Què cal saber abans de comprar

• Més de 250 g: formació obligatòria i categoria de vol més limitada
• Més voluminós que un Mini: no llisca dins d'una butxaca
• El teleobjectiu és útil però no universal: és un segon enquadrament, no un zoom continu
• Ni targeta de memòria ni filtres dins la caixa
• L'autonomia anunciada suposa vol estacionari sense vent

Què conté la caixa i què hi falta

El pack simple vola tal com és, però la targeta de memòria és imprescindible des de la primera sortida seriosa: dos sensors en 4K l'omplen ràpid.

Els filtres ND compten més aquí que en un Mini, perquè l'aparell s'utilitza sovint per a vídeo pausat més que per a seqüències curtes. I una bossa esdevé necessària: aquest aparell no es transporta a la mà.

Per a qui aquest dron és una bona tria

Per a qui ha superat l'etapa del primer dron i accepta fer la formació. Per a fotografia de paisatge on el segon enquadrament canvia realment el que es pot fer.

No com a primer aparell: el llindar dels 250 grams afegeix una formació i restriccions de vol que es descobreixen malament alhora que el pilotatge.